Sant Rafael

Escultor: Pere Sanglada (atrib.)
Materials: Pedra de Montjuïc amb ales de bronze

La façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona al carrer de la Ciutat està presidida per una imatge monumental de l'arcàngel sant Rafael.

Es tracta d'una escultura molt notable, l'autor de la qual ens és desconegut. Tanmateix, pel fet que les seves àmplies ales de bronze són obra documentada de Pere Sanglada i per raó del seu estil, ha estat atribuïda amb fonament a aquest mestre, que és potser l'escultor més significatiu en el procés d’introducció del dit gòtic internacional a la ciutat de Barcelona, mitjançant una obra tan representativa com el cadirat coral de la catedral d’aquesta ciutat.

La façana que serveix de marc a l'arcàngel, encara que mutilada el segle XIX, és una mostra molt rellevant de l’arquitectura gòtica civil catalana i obra de l'excel·lent arquitecte Arnau Bargués.

Documentalment, consten les deliberacions que van tenir lloc el 25 d’abril de 1400, entre els consellers de Barcelona i un ciutadà "que no vol son nom sia publicat", per tal de decidir on s'havia d’ubicar l'arcàngel que l'anònim donant faria fer a les seves costes per la gran devoció que li tenia. La decisió va ser que fos "posada sobre lo portal major e fora de la Casa de la ciutat, a la part de fora, ço es, sobre lo senyal reyal aquí posat". També es va adquirir el compromís de no mudar-la de lloc.

L'estil de l'escultura s’inscriu en el que és representatiu en el gòtic internacional: el virtuosisme tècnic, un gust pel decorativisme mitjançant el ritme dels plecs de la roba i dels cabells rinxolats que no és incompatible amb un sentit clar de la monumentalitat i la riquesa del joc del clarobscur.

Tot i que cal tenir present en aquest cas la devoció particular del ciutadà que va fer l'ofrena de l’escultura, com a determinant per a l'elecció de la representació de sant Rafael, hi convergeix també la circumstància que en aquesta època els consells municipals sovint van impulsar el culte a l'Àngel Custodi i als arcàngels, sobretot a sant Miquel, car hom creia que tenien el do de protegir la població del terrible flagell de la pesta. Per això les capelles municipals o les portes de les muralles -com l'antiga Porta de l'Àngel de Barcelona, el record de la qual encara conserva un carrer actual- de vegades els eren dedicades i lluïen les seves representacions, que sovint es confonien entre si perquè els atributs s'intercanviaven.