Roger de Llúria

Escultor: Josep Reynés, signada
Restauració: Frederic Marès
Pedestal: Josep Vilaseca
Materials: Bronze sobre pedestal de pedra de Montjuïc
Inauguració: 20 maig 1888

Josep Reynés, escultor format a Llotja, amplià els seus estudis a París als tallers d'Albert-Ernest Carrier-Belleuse (1824-1887) i Jean-Baptiste Carpeaux (1827-1875), des de 1872 fins a 1876. El monument de l'almirall Roger de Llúria, juntament amb les set estàtues restants del Saló de Sant Joan, a excepció de la més romàntica de Rafael de Casanova, resumeix, segons paraules de Judit Subirachs “conceptualment (...) l'herència del romanticisme, mentre que formalment cal incloure-la de ple en la tendència realista, d'actituds estàtiques i solemnes i amb una especial atenció al detallisme de les indumentàries, propietat que en la tècnica de la fosa en bronze es podia aconseguir de manera molt satisfactòria".

Anterior en el temps, esdevé model de les seves companyes que conformen l'anomenada Galeria de Catalans Il·lustres, impulsada per l'Ajuntament de Barcelona. Les seves mesures superiors al natural, al damunt d'un alt pedestal, emfasitzen la figura d'un dels més importants militars de la Corona d'Aragó. Malgrat un cert sentit èpic de la representació, com bé apunta Santiago Alcolea Gil “(...) les condicions imposades limitaven la creativitat...", fet que s'evidencia en comparar l'obra de Reynés, de manera que seguiren els altres escultors del programa del Saló de Sant Joan, amb el monument al mateix Roger de Llúria (1886-1889), de Feliu Ferrer i Galzerán, situat a l'inici de la Rambla Nova de Tarragona, amb un caràcter representatiu més fort.