Ramon Berenguer III

Escultor: Josep Llimona, signada
fosa i restauració de Frederic Marès
Materials: Bronze sobre pedestal de pedra de Montjuïc
Inauguració: 11 març 1950

L'any 1880, l'Ajuntament de Barcelona va concedir al jove Josep Llimona la pensió que tenia establerta perquè un estudiant d'art pogués anar a l'estranger a perfeccionar estudis. Llimona, alumne de l'Escola de Belles Arts de Llotja, va anar a Roma i s'hi va estar fins al 1885 gràcies a les renovacions de la beca que li va fer l'Ajuntament.

Mentre va ser-hi, envià a l'Ajuntament de Barcelona alguna de les obres que va executar a la capital italiana. Entre elles hi havia l'esbós d'una gran estàtua eqüestre del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el Gran (Rodés, 1082 - Barcelona, 1131). Es va encarregar a Llimona que transformés l'esbós en una obra en guix i grandària natural i va ser premiada amb una Medalla d'Or a l'Exposició Universal de 1888. Després, el guix va quedar guardat, primer al Palau de la Indústria i després a la galeria d'estàtues del Palau de Belles Arts, ambdós pavellons de l'exposició.

Quan el 1907 l'Ajuntament va començar a obrir la Via Laietana a través de carrers i carrerons del barri vell, va decidir que l'estàtua de Llimona serviria per ornamentar els jardins que pensaven deixar al costat de la façana lateral de la capella de Santa Àgata i la part de muralla sobre la qual recolza.

La decisió de posar aquesta estàtua, un cop fosa en bronze, a la futura plaça es va adoptar el 9 de desembre de 1919, i tres anys més tard es va decidir oficialment que l'espai urbà portés el nom de Ramon Berenguer el Gran i no el d'Onze de Novembre que s'havia decidit el 1918 per commemorar la data de signatura de l'armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial.

Però la plaça va trigar encara força temps a quedar urbanitzada, ja que calia enderrocar tots els edificis adossats a la muralla. Les obres de restauració de la muralla, començades el 1927 per l'Ajuntament de la primera dictadura (1923-1930), no van ser enllestides fins als anys cinquanta per l'Ajuntament de la segona dictadura (1939-1975), en part aprofitant els danys causats per bombardeigs de la Legió Còndor durant la Guerra Civil. Les obres de la plaça de Ramon Berenguer el Gran, concretament, dirigides per l'arquitecte municipal Lluís Riudor, director de Parcs i Jardins de Barcelona, van quedar enllestides quan l'11 de març de 1950 es va descobrir l'estàtua de Llimona, que per cert té una peculiaritat curiosa: la cua del cavall de guix s'havia malmès mentre era guardat i en el moment que la Foneria Victòria anava a fer la figura definitiva, com que Llimona havia mort el 1934, va caldre que Frederic Marès -solucionador, a la postguerra, de tota mena de restauracions i reconstruccions- en fes una de nova que no ha estat pas del gust de tots els entesos. Josep Viladomat deia que sembla el tub de la xemeneia d'una estufa. L'any 2014 l'escultura es va restaurar.