Mural Font del Bacallà

Arquitectes: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Materials: Marbre, estuc
Inauguració: 25 novembre 2006

El mur de formigó que havia fet de tanca posterior del Mercat de Santa Caterina fins a la seva reforma al començar el segle XXI va ser substituït per l’actual mural, amb una font, mitjançant unes obres que es van portar a terme quan la transformació de la coberta i l’interior del mercat ja havia estat efectuada. La inauguració del mural amb la font es va efectuar el 25 de novembre del 2006, coincidint amb la festivitat de Santa Caterina i la segona edició de la Fira del Càntir. La festa inaugural va incloure un cercavila amb gegants i una actuació teatral que va vincular la nova font amb la tradició d’anar a buscar aigua al pou del claustre del convent dominic de Santa Caterina, que havia ocupat l’espai del mercat i que fou enderrocat el 1837, com a bé desamortitzat, després que un incendi en destruís una part el 1836. A l’aigua del pou del convent se li atribuïen efectes miraculosos per curar les febres. Pel que fa a la Fira de Càntirs, es va començar a fer el 2005 quan el mercat va tornar a obrir les portes després de les obres de reforma. Vol recordar la que fa molts anys es feia també a la placeta de Santa Caterina, precisament per a que la gent pogués anar a buscar aigua al pou del convent amb un càntir nou.

A la port posterior, ocupant tot un costat del carrer de Colomines, que va de la placeta Joan Capri a la de Santa Caterina, s’hi va enllestir el mural i la font, un any i mig després de que el nou mercat ja hagués entrat en funcionament. La decoració del mur de la font està composada per pedres procedents de l’antic convent i de piques de marbre de les que feien servir les bacallaneres de l’antic mercat. Una pica múltiple, encaixada en una ampla fornícula del mur, serveix de base per a la font, amb dos brocs. Altres piques o trossos de pica formen un mosaic adossat al mur com un relleu, al costat d’un tub metàl·lic que forma una figura de grans dimensions en forma de penca de bacallà. Les penques de bacallà son també la forma inspiradora d’alguns relleus, un de gran i diversos de mida petita, adossats al frontal de la fornícula on hi ha les piques de la font. Sota d’aquestes piques hi ha un altre relleu format amb trossos de piques de marbre serrades longitudinalment i en el que hi ha la inscripció: “Font de Santa Caterina. L’any 1233 el rei Jaume l concedeix als frares predicadors el dret a portar aigua del Rec Comtal per a usos del convent de Santa Caterina. Juliol 2006”. Quan es va concedir el privilegi esmentat en aquesta inscripció, el convent era acabat de fer sobre les restes d’una primitiva capella dedicada a santa Caterina.

El mur compta també amb trossos enguixats. Tot plegat, marbre, pedra, guix i ferro composen unes formes geomètriques que van ser dissenyades per l’artista Jacint Todó a partir de la idea inicial plantejada per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. El mur és actualment la tanca d’un pati situat entre el mercat i el carrer de Colomines en el que s’hi van construir, al mateix temps que la reforma del mercat, uns habitatges amb serveis per a la gent gran. També tanca, en part, per la banda més pròxima a la placeta de Santa Caterina, la central de recollida neumàtica de deixalles del mercat.