Mural dels gats

Disseny: Arnal Ballester, amb la col·laboració de Xavier Mas i Illo Tatxé
Materials: pintura

El dia de sant Jordi del 1998, el pintor i dibuixant Arnal Ballester, enfilat en una grua de braç extensible, va decorar amb tot de gats una mitgera que havia quedat al carrer d’en Xuclà, tocant al del Pintor Fortuny. Era una mitgera fruit de l’enderroc de diversos habitatges, que havia deixat a la vista restes d'escales i d’envans, empaperats estripats i pintures a la cola descolorides.

L’acció d’Arnal Ballester es realitzava en el marc de la primera edició de “La ciutat de les paraules”, una iniciativa promoguda per Macarena González de Vega. Aquesta iniciativa, que va comptar amb el suport inicial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), va consistir en declarar sant Jordi com a dia internacional de les paraules i omplir aquell dia alguns balcons, façanes i mitgeres del barri del Raval de cartells pintats per artistes voluntaris que recollien les propostes artístiques dels veïns. Es tractava de donar, per un dia, una nova llum als carrers del Raval, afegint a les pancartes reivindicatives unes altres amb poemes visuals que incloïen tant paraules com dibuixos. L’any 2000 es va repetir l’experiència, aquest cop impulsat des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Els que havien portat el pes de l’organització es van constituir primer en l’Associació Cultural La ciutat de les paraules i després en la societat Almazen, que té com a directora general Macarena González de Vega i com a director artístic el pallasso Jango Edwards. En els seus primers deu anys, Almazen s’ha convertit en una potent plataforma professional d’experimentació, investigació, creació i difusió de les arts contemporànies, molt vinculada amb l’entorn social. Té la seu al carrer de Guifré, 9, en un antic edifici que en l’origen havia estat masia, després fàbrica i finalment el magatzem de les sabatilles Victoria. Això va ser el que va servir per donar nom a l’entitat.

Els gats pintats a la mitgera del carrer Xuclà, per la seva inaccessibilitat, van quedar de forma permanent i posteriorment va ser incorporada a les mitgeres que promou o protegeix l’Institut del Paisatge Urbà, amb una proposta de l'arquitecte Joan Casadevall, director del Gabinet del Color, que conservava el record geomètric i cromàtic de les antigues habitacions i els dibuixos que s'hi havia sobreposat el 1999. Arnal Ballester va restaurar alguns bigotis i cues escapçades i s’hi va afegir un sòcol fet amb taulons d'encenalls premsats que funciona com una pissarra, amb l'objectiu d'esborrar fàcilment els grafits que puguessin aparèixer.

De fet, Arnal Ballester només va pintar el gat negre de dalt de tot, i després, amb l’ajuda d’una plantilla, Xavier Mas i Illo Tatxé van omplir la paret amb els altres. Ballester va explicar que en enfilar-se a la grua aquell dia de sant Jordi del 1998 encara no tenia ben clar què pintaria i que ho va decidir en veure que els terrats eren plens de gats que observaven la seva insòlita aparició a les alçades. D’altra banda, es va confessar un amant d’aquests animals de companyia, ja que assegurava tenir-ne quatre a casa.

Pel lloc on es troba, al cor del centre turístic, la mitgera s’ha convertit en una icona i fins i tot hi ha hagut espavilats que han comercialitzat els gats pintats a la paret. La placeta que va quedar en ser enderrocada la casa que va donar lloc a la mitgera no ha rebut cap nom oficial perquè tothom la va passar a conèixer de seguida com la “plaça dels gats”.