Mural Barceloneta

Disseny: Josep Guinovart
Arquitecte: José Antonio Coderch de Sentmenat
Materials: Pintura

L’any 1954 es va acabar de construir un edifici de planta i sis pisos més àtic al número 43 del passeig de la Barceloneta, que aleshores s’anomenava oficialment paseo Nacional i tenia tapada la vista al mar per uns grans magatzems que van ser enderrocats poc abans dels Jocs Olímpics de 1992. Era el primer edifici d’habitatges que projectava l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat i va fer-ho amb la col·laboració de Manuel Valls Vergés per encàrrec del promotor, el Montepío de la Caja de Previsión de la Marina Mercante Nacional.

Va ser una obra absolutament revolucionària per a l’època en que es va començar a construir, corresponent a l’any del Congrés Eucarístic Internacional, quan dominava encara la rigidesa de línies de postguerra. La façana, que fa cantonada amb els carrers del Mar i Almirall Cervera, es caracteritza per les persianes de lames fixes que la recobreixen completament i dos baixants verticals de ceràmica vidriada color siena que es prolonguen més amunt del terrat per cobrir les sortides de fums.

Acabada la construcció, els arquitectes van encarregar a Josep Guinovart, que aleshores tenia 26 anys i acabava de tornar d’una estada de mig any a París becat pel Institut Francès, la decoració de la paret de l’escala d’entrada amb una pintura mural. Guinovart va triar un tema que guarda una estreta relació amb el barri on es troba i amb les finalitats del promotor, ja que malgrat el caràcter abstracte de l’obra s’hi distingeix clarament un far al mig i un vaixell que sembla en situació de naufragi en l’extrem més proper a la porta d’entrada, separats per diverses formes de tons blavosos que representen l’aigua del mar en moviment. És una de les seves primeres pintures murals no figuratives, corresponent a la mateixa època i estil de les que va fer a l’interior del teatre de les Llars Mundet.

L’edifici és inclòs al catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona amb l’identificador número 18 i el màxim nivell de protecció (BCIN o A). En la descripció de l’edifici, el catàleg assenyala que es tracta d’una “peça espectacular de gran innovació que va merèixer un gran reconeixement internacional i que inclús avui continua essent un exemple poques vegades igualat”. En les limitacions posades a intervencions posteriors es fa l’advertiment que “en els elements comuns –vestíbul i escala— s’hauran de respectar tots els trets compositius originals i les peces originals”.

Amb el pas dels anys, el mural de Guinovart es va anar deteriorant progressivament, sobretot en la part més baixa, ja que no va ser protegit de cap manera ni s’ha va fer cap feina de conservació o restauració. S’ha anat apagant el cromatisme original i les humitats, els esquitxos de la neteja dels graons i el fregament dels qui pugen i baixen per l’escala han fet la resta. El despropòsit màxim va arribar quan l’estiu de l’any 2011 la comunitat de veïns va fer posar un passamà i un interruptor per obrir la porta mitjançant regates i forats realitzats directament sobre la pintura mural. La intervenció municipal instant els veïns a eliminar els elements afegits i a restituir la pintura al seu estat original, portant-hi a terme una restauració, no ha donat encara, en el moment de redactar aquestes ratlles, cap resultat.