Mitgera de Sant Pere Més Baix

Disseny: Andreu Arriola
Materials: Pintura

L'inici del carrer de Sant Pere més Baix des de la Via Laietana és un clar exemple d'unió d'una gran avinguda oberta sobre un traçat medieval amb un dels seus antics carrers. Si a la banda de muntanya la unió de l'edifici senyorial i l'estret carrer és una continuïtat, a la banda de mar hi ha un xoc contundent entre l'amplada del nou carrer i l'antic, la qual cosa deixa a la vista un mitgera que actuava gairebé com un tancament.

Quan es va reorganitzar la unió de botiguers d'aquest carrer, una de les seves prioritats era fer veure que allà hi ha activitat comercial i decidiren anunciar-se en aquest punt com feien altres carrers. Recordem, per exemple, l'inici de Gran de Gràcia o de l'antic carrer del Conde del Asalto (actual Nou de la Rambla), que s'anunciaven també de diferents formes en el punt on es troben amb una artèria principal, i generaven una invitació a endinsar-s'hi.

La visibilitat d'aquesta mitgera deixaria, doncs, de ser un inconvenient: serviria de suport a una forma de senyalització i faria de porta del carrer, ara ostensiblement oberta.

Andreu Arriola fou l'arquitecte encarregat del projecte. Corregí visualment la sensació de tancament dibuixant un perfil d'edifici en perspectiva, seguint el que seria la línia ideal de continuació del carrer. Les lletres alineades en aquesta direcció i en perspectiva donen també una impressió d'endinsament. El color blau cel de la meitat superior dóna, a més, sensació d'obertura. El fet que tot el dibuix sigui en blau deixa clar que és un mural pintat, una suggestió d'obertura i una senyalització, no un engany arquitectònic. El dibuix es podria veure tant com una ombra o com una silueta, un recurs molt útil per suggerir una presència sense necessitat de construir, de fer real allò que es vol construir. Així, es podria veure en la línia de les Shadow Proposal de Richard Haas per a Nova York, que proposava dibuixar les ombres dels edificis desapareguts sobre la mitgera a tractar, baixant així una parcel·la de cel a les zones atapeïdes.