Màstils de l'Exposició Universal de 1888

Arquitecte: Antoni Rovira i Trías

Els màstils que trobem ara davant de l’Arc de Triomf són, a l’igual que aquest, un record de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquest era l’accés principal al recinte i com a tal, calia engalanar-lo per causar una bona primera impressió al visitant forà que s’acostava al certamen barceloní.

L’espai del Saló de Sant Joan, nom que rebia aleshores el passeig de Lluís Companys, havia estat arranjat amb les balustrades amb gerres que el circumden, però a banda i banda del tram superior del passeig, el paisatge no era gaire engrescador, amb unes cases força senzilles a un costat, i la tàpia d’unes cotxeres i les obres del Palau de Justícia en un altre, la qual cosa deslluïa força l’entrada cerimonial a l’Exposició.

De fet, els plànols inicials del recinte marquen la posició de l’entrada uns cent metres més avall, és a dir, gairebé al davant de l’edifici judicial i més a prop dels primers pavellons monumentals de l’Exposició: el Palau de Belles Arts i el Palau de les Ciències, la visió dels quals hauria mitigat l’aspecte suburbial d’aquell indret.

Però el desig que l’Arc de Triomf fos un element permanent que servís, més enllà de l’exposició, com a punt focal de la “plaça” formada per la cruïlla que hi té al davant, va determinar situar-lo en aquest lloc aleshores poc atractiu. Els màstils, tipus estendard, amb les banderes de colors, creaven unes fites visuals que dirigien la mirada dels visitants cap a l’Arc i l’apartaven d’aquell lleig entorn. En aquest sentit, es busca relacionar al màxim els quatre pals amb l’Arc, amb la repetició d’elements iconogràfics com ara els escuts i les corones.

Potser els únics elements discordants són els elms que coronen els màstils, una referència directa al món medieval, que no té cap ressò en el repertori escultòric classicista de l’Arc, però que és un element molt comú de les construccions de la primera etapa de Lluís Domènech i Montaner, període que coincideix amb la intervenció d’aquest arquitecte en edificis importants (i medievalitzants) de l’Exposició com l'enderrocat Gran Hotel Internacional o el de l'antic Cafè-Restaurant que després acolliria fins l'any 2010 el Museu de Zoologia.