Marià Fortuny

Escultor: Miquel Oslé, signada
Materials: Marbre blanc sobre pedestal de pedra de Montjuïc
Inauguració: 20 juny 1942

La primera idea de fer un monument a Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874) fou d'Ignasi Iglésias, quan era regidor de l'Ajuntament, l'any 1911. Es va formar una comissió executiva el febrer de 1912, però el projecte de monument no va tenir èxit. El 1918 va revifar l'entusiasme ciutadà per Fortuny, de la mà del crític d'art Joaquim Ciervo i del Cercle Artístic. Es va formar un comitè en favor de Fortuny que va promoure una campanya impressionant, amb conferències, articles, exposicions, rifes i recaptacions de donatius. Amb els diners aconseguits es va encarregar una estàtua del pintor als escultors Miquel i Llucià Oslé i, tot seguit, es va demanar a l'Ajuntament que oferís un indret ciutadà on col·locar-la com a monument. Al començament es pensava en els jardinets que hi ha davant del Palau de la Virreina o bé en la plaça Reial.

Mentrestant, va fer fallida el Banc de Barcelona, on s'havien dipositat els diners del comitè en favor de Fortuny, i els germans Oslé es van trobar amb un encàrrec a mig fer entre mans que no sabien quan ni com cobrarien. El 1922 tenien pràcticament enllestida l'escultura, però tot va quedar encallat fins al 1934, quan s'acomplí el seixantè aniversari de la mort del pintor.

Aquest cop la iniciativa la va prendre l'Ajuntament. El Nadal de 1932 s'havien cremat els magatzems El Siglo, i l'enderrocament de l'edifici havia permès d'obrir el carrer del Pintor Fortuny fins a la Rambla. Es va pensar que no hi havia cap altre lloc més adequat per al monument que aquell indret que portava el nom de l'artista. Però el carrer era estret i no permetia que el monument es col·loqués al mig, de manera que es va haver d'optar pel sistema de fornícula. El cas és que els germans Oslé, en començar a fer l'estàtua, havien pensat en un monument que es col·locaria en una plaça per tal que es veiés per tots costats, i s'havien lluït fent un darrere que, segons els entesos, és el més interessant de l'estàtua, amb els plecs de la draperia i els gravats en la pedra on el pintor és assegut. La solució de la fornícula impediria veure aquest darrere, però no es va saber trobar cap solució millor i l'Ajuntament va subscriure un acord amb el Banc Hispano-Colonial segons el qual aquest es comprometia a fer la fornícula a la paret del seu edifici que dóna als carrers Xuclà i Pintor Fortuny. El 1936, la façana de l'edifici que donava al tros de carrer de nova obertura s'havia acabat i la fornícula estava feta, però la Guerra Civil va impedir que s'hi arribés a posar l'estàtua i es fes la inauguració oficial del monument.

El 15 de juny de 1939, Carles Fages de Climent publicava a La Vanguardia Española un article fent una crida a celebrar, encara que fos amb retard, el centenari del naixement de Marià Fortuny, que segons ell havia tingut lloc el 8 de juny de 1938, data documentalment molt incerta. Fages de Climent recordava l'estàtua feta pels germans Oslé abans de la guerra i l'espai reservat al carrer que portava el nom del pintor.

L'article de Fages de Climent animà l'Ajuntament de Barcelona a la instal·lació del monument. Hi havia tres fets que ho feien possible: la idea del monument havia estat impulsada per l'ajuntament del Bienni Negre (govern de la dreta durant la Segona República) i, concretament, pel regidor Ramon Coll i Rodés; els autors eren els germans Oslé, als quals el capità general acabava d'encarregar el monument als caiguts del fossat de Santa Elena, al castell de Montjuïc; i el fet que Fortuny fos un dels pocs artistes catalans ben vistos pel nou règim. La inauguració oficial del monument, ja col·locat, va fer-se el 20 de juny de 1942.