Joan Salvat Papasseit

Escultor: Robert Krier, signada
Pedestal: Léon Krier
Materials: Bronze sobre pedestal de basalt
Inauguració: 7 juliol 1992

Salvat Papasseit està sol al Moll de la Fusta, com ho estava quan guardava els taulons de flandes, de melis, dels cedres sagrats. La idea inicial de puntejar la llarga plataforma de la dàrsena amb sis escultures de Robert Krier es va revisar per reduir-les a dues: la de Bosch i Alsina a l'entrada de la Rambla del Mar, i la de Salvat Papasseit, l'única de la plataforma. Probablement aquesta reconsideració va ser encertada: el perill d'immoderació hagués estat elevat amb tal nombre d'escultures exuberants. Perquè les obres de Krier tenen la virtut i el risc de l'exuberància. Al moll li basta la presència solitària del poeta immobilitzat en bronze, com una ombra llunyana de la presència solitària del vigilant nocturn de fusta sota la volta foradada del cel. Fins fa poc la forma hipèrbole de l'estàtua era el contrapunt que necessitava l'extrema austeritat de l'extens moll de llambordes projectat per Manuel de Solà-Morales amb un lúcid enteniment de les vocacions dels llocs portuaris. És una llàstima la substitució recent d'aquest terra per un paviment amb desnivells, subdivisions i decorativistes canvis de material que no entenen l'escala del moll. El poeta de la fusta, des del seu pedestal de basalt, sembla que miri cap el mar per no veure ornamentació urbana en un lloc que tenia la simplicitat primitiva de les obres severes i necessàries.