Iscle Soler

Escultor: Pau Gargallo
Materials: Bronze sobre pedestal de pedra de Montjuïc
Inauguració: 21 abril 1918

Possiblement, el fet que el 1906 s'hagués inaugurat al Pla de les Comèdies un monument a Frederic Soler va influir en la voluntat d'aixecar-ne un altre a Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 1843 - Terrassa, 1914), actor que havia assolit grans èxits amb obres de Pitarra i que havia estat casat amb Rosalia Engràcia, popular intèrpret d'obres de Pitarra. El lloc escollit va ser la plaça de Sant Agustí, situada al costat del Teatre Romea, que havia estat escenari dels principals moments de triomf de l'actor. L'any 1914, quan va morir Iscle Soler, aquell espai urbà tenia el nom de plaça de la Igualtat, que li havia estat posat durant el Trienni Liberal i, sorprenentment, el va conservar de manera oficial quan va retornar l'absolutisme i durant més de cent anys. Va ser el primer ajuntament del franquisme qui va retornar a la plaça el vell nom d'abans del Trienni Liberal (1820-1823), que porta actualment.

La iniciativa del monument a Iscle Soler va partir de l'Associació d'Artistes Lírics i Dramàtics, i va ser vehiculada a través de la revista El teatre català, que va obrir una subscripció popular per finançar el bust que es va encarregar a Pau Gargallo, el qual ja havia fet pocs anys abans un altre bust d'actor, el de Lleó Fontova, posat al Parc de la Ciutadella. La subscripció no arribà a reunir la quantitat de diners necessària i va ser l'Ajuntament qui va aportar el que faltava. D'aquesta manera, el 21 d'abril de 1918 un alcalde radical que havia estat actor, Manuel Morales Pareja, va poder inaugurar el bust a Iscle Soler. El mateix dia es va fer una funció d'homenatge a Iscle Soler en el veí Teatre Romea. El bust es va posar a sobre d'un pedestal amb una placa en la qual es llegia: "Catalunya al gran actor Iscle Soler. 1918".

Quan el 1944 s'hi va posar un altre pedestal, de la inscripció va desaparèixer el mot Catalunya i actualment s'hi llegeix: "A l'actor Iscle Soler 1843-1914".