Font de les Tres Gràcies

Autor: Figures centrals còpia d'un original de Germain Pilon (c. 1560) avui al Museu del Louvre.
Projecte: Louis-Tullius-Joachim Visconti
Realització i versió: Antoine Durenne
Arquitecte: Francesc Daniel Molina
Materials: ferro colat pintat sobre base de pedra
Inauguració: 5 desembre 1926

L'arquitecte Francesc Daniel Molina, autor del disseny de la plaça Reial, ja que va ser el guanyador del concurs de projectes convocats per l'Ajuntament per urbanitzar l'indret on hi havia hagut un convent de caputxins, va decidir posar-hi aquesta font, un model estàndard comprat el febrer de 1876 a la foneria francesa d'Antoine Durenne. Tanmateix, abans d'aquesta devia haver-n'hi una altra, perquè el 1852 ja es treballava per posar-n'hi una, i no pas a gust de tothom.

El 1888, la font fou desmuntada i al seu lloc van posar un brollador lluminós. La Font de les Tres Gràcies va ser muntada a la Rambla del Poble Nou l'any 1907, i el 1926 va tornar a la plaça Reial altre cop, per decisió de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que era el responsable municipal de places i parcs, i de Francesc de Paula Nebot, que era el tinent d'alcalde d'Obres Públiques. Tot i els només vint anys escassos que la font va ser al Poble Nou, hi va deixar un fort record. A la cantonada del carrer Ramon Turró amb la Rambla, on va ser, hi va haver fins als anys vuitanta dues botigues, una fleca i una sabateria amb el nom d'"El surtidor", de les quals només queda, en començar el segle XXI, una fleca.

El 1983, la plaça va ser sotmesa a una reforma important, s'hi va eliminar la circulació de vehicles i la font monumental va ser restaurada.