Francesc Cambó

Escultor: Víctor Ochoa, signada
Materials: Bronze sobre base de granit
Inauguració: 30 abril 1997

El monument, inaugurat el 30 d'abril del 1997 a la via Laietana, cantonada amb el carrer Jonqueres, és un dels diversos projectes en fang i escala reduïda que l'escultor i arquitecte madrileny Víctor Ochoa va presentar quan el 1994 els promotors del monument, entre ells Ramon Guardans, gendre de Cambó, li van fer l'encàrrec. Un dels projectes, en què el bust de l'homenatjat sorgia d'una làpida de granit verd, l'any 1995 va estar uns mesos al despatx de l'alcalde Pasqual Maragall. El projecte que finalment es va dur a cap també representa el bust de Francesc Cambó (1876-1947), com si sorgís d'una pila de cendres.

La idea d'un monument a Cambó és antiga. Josep Viladomat va arribar a fer-ne una maqueta en què el polític anava vestit amb la casaca de ministre que va portar durant vuit mesos. Poc abans dels Jocs Olímpics, quan es va demanar la col·laboració econòmica de l'empresariat català, l'Ajuntament i les fundacions Ferrer Salat i La Caixa, als quals després es van afegir la Generalitat, el Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç, van promoure'n un altre que hauria d'anar emplaçat davant l'entrada del Palau Nacional amb una peanya amb la llista de les empreses patrocinadores dels Jocs. Finalment es va decidir separar els dos projectes i al Palau Nacional s'hi va posar un tors d'Arístides Maillol.

Acabats els Jocs, es va fer l'encàrrec a Víctor Ochoa, nebot i nét del premi Nobel Severo Ochoa, i autor, entre d'altres, dels bustos de Joan de Borbó i del rei Joan Carles, i del mausoleu del torero Francisco Rivera, Paquirri. La inauguració, a la qual, a part dels màxims representants de les entitats promotores, va assistir la filla de Cambó, Helena, es va fer coincidir amb el 50è aniversari de la mort del polític homenatjat. El lloc escollit, proposat per l'Àrea de Projectes Urbans de l'Ajuntament, queda al costat de la seu de La Caixa i no gaire lluny de l'edifici que Cambó va fer construir, on va viure fins a marxar a l'Argentina, al costat de la seu de Foment del Treball.