Fra Bernat de Boïl

Escultor: Manuel Fuxà,
Restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
Materials: Pedra de Monòvar
Inauguració: 1 juny 1888

En monuments commemoratius d'una certa envergadura és freqüent que, juntament amb el personatge homenatjat, encara que a un nivell inferior, apareguin representacions de figures relacionades amb la seva trajectòria. Tal com va fer notar Carlos Reyero en un estudi sobre l'escultura commemorativa a Espanya, algunes d'aquestes figures o grups, col·locats generalment en el pedestal, en principi semblen subsidiaris, si més no des del punt de vista formal, per la seva situació en un nivell més baix. Tanmateix, poden funcionar com a figures principals perquè, fins i tot, tenen més rellevància plàstica i visual que la figura commemorada i sobretot perquè contribueixen a explicar l'autèntic valor simbòlic del conjunt monumental. Aquest és el cas dels grups escultòrics emplaçats a la base de la columna del monument a Cristòfor Colom.

Tenint en compte que el programa iconogràfic del monument palesa una clara intenció de reivindicar la presència de Catalunya en l'aventura del descobriment i la colonització d'Amèrica, és lògic que tinguin una importància rellevant els personatges catalans que, d'una manera o altra, van estar relacionats amb els viatges de Colom al continent americà.

Concretament, la figura que ara ens ocupa correspon al diplomàtic, ermità de Montserrat i vicari apostòlic de les Índies Occidentals fra Bernat de Boïl, nascut vers el 1445 i mort entre 1505 i 1507. Essent abat comendatari de Sant Miquel de Cuixà. Boïl, acompanyà Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. És representat dempeus i vestit amb sotana, en actitud de catequitzar un indígena americà. La figura semiajaguda als peus de l'eclesiàstic i besant una creu, resulta inequívoca, no solament per les plomes que du al voltant del cap, sinó també pels trets aborígens del rostre.

El realisme convencional que palesa aquest grup, esculpit en pedra d'Alacant, no treu mèrit al seu autor, Manuel Fuxà, que, a més de ser un tècnic molt competent, fou un dels escultors més prolífics de l'època de la Restauració. Es tracta d'un realisme formal, ja que l'escultor, lògicament, per raons cronològiques, en va fer una interpretació fictícia.