Font de Santa Eulàlia, Font del Pedró

Autor: Lluís Bonifaci, el Vell, Llàtzer Tremullas, reconstrucció: Frederic Marès
Materials: base de marbres diversos i pedra de Montjuïc, escultura de marbre blanc
Inauguracions: 29 novembre 1673 / 12 febrer 1826

La imatge de santa Eulàlia a la plaça del Pedró és l'única peça d'estatuària pública de Barcelona encarregada pel govern de la ciutat que data dels segles XVII i XVIII. Malgrat les renovacions de la imatge i del pedestal i les destruccions sofertes en períodes revolucionaris, du més de tres-cents anys en el mateix lloc. Totes les altres imatges de la ciutat són dels segles XIX, XX o XXI. Inicialment no hi havia cap font, sinó un monument a santa Eulàlia perquè, segons la llegenda, en aquella confluència de dos camins antiquíssims va ser exposat, en temps del pretor Dacià, el cos nu i clavat a la creu de la santa. Basant-se en aquesta llegenda, el 30 de novembre de 1670, el Consell de Cent va decidir encarregar al fuster Josep Darder l'execució en fusta d'un monument a la patrona de la ciutat. Dos anys després, quan el model de fusta ja era fet, el Consell va encarregar al mestre d'obres Benet Parés un obelisc de pedra seguint el model de fusta.