Font Carmen Amaya

Escultor: Rafael Solanich
Arquitecte: Enric Giralt Ortet
Materials: Pedra calcària blanca i gris
Inauguració: 14 febrer 1959

Barcelona té dos monuments a la "bailaora" Carmen Amaya (1913-1963): l'un, obra de Josep Cañas, situat el març de 1966 dintre del que fou el recinte del parc d'atraccions de Montjuïc (en funcionament els anys 1966-1998) i ara és un parc públic; i l'altre, aquesta font, feta set anys abans al passeig Marítim, aleshores nou de trinca.

La iniciativa va correspondre al periodista Josep Maria Massip, quan Carmen Amaya encara era al zenit de la seva fama i ni tan sols es coneixia encara la greu malaltia que la portaria a una mort prematura, ni tampoc s'havia estrenat encara la pel·lícula Los Tarantos, de Rovira Beleta, que ella protagonitzà. D'aquesta manera, l'homenatjada va poder assistir a la inauguració del monument que li era dedicat, el 14 de febrer de 1959, tot i que les escultures de cinc nens de Rafael Solanic, dos amb guitarra i tres ballant al mig, només al·ludeixen indirectament a la gran ballarina de flamenc. La nuesa d'aquests nens va provocar la protesta del rector del barri, a qui Carmen Amaya replicà que eren angelets, i els angelets sempre van despullats. Una senzilla inscripció -"Fuente Carmen Amaya"- recorda la dedicatòria. La inauguració de la font va tenir lloc al mateix temps que la del passeig Marítim, que havia començat a fer-se dos anys abans.

L'indret per posar la font va ser escollit perquè, abans de la construcció del passeig Marítim, hi hagué l'important nucli de barraques del Somorrostro, ran de mar, en què Carmen Amaya havia nascut el 1913, quan encara no havia començat el creixement espectacular d'aquell suburbi, on arribarien a viure, abans de l'inici de les obres del passeig Marítim, unes 20.000 persones en 1.400 barraques. Abans d'aquesta font escultòrica n'hi hagué una altra de més senzilla on Carmen Amaya anava a buscar l'aigua, de petita. En el moment de la inauguració de la font, el 1959, encara no havien desaparegut totes les barraques del Somorrostro. Les que van quedar a l'extrem del passeig Marítim van ser desallotjades i enderrocades l'any 1966 amb motiu d'unes maniobres militars que es van fer durant una visita de Franco a Barcelona.