Fanals del Passeig de Lluís Companys

Passeig de Lluís Companys

Arquitecte: Pere Falquès
Materials: Ferro forjat

Aquest conjunt de fanals que ens trobem en l’eix que uneix l’Arc de Triomf amb el Parc de la Ciutadella són part de l’encàrrec que realitza l’Ajuntament de Barcelona l’any 1905 a l’arquitecte Pere Falquès i Urpí junt a les del passeig de Gràcia i les de l’antic Cinc d’Oros, en la cruïlla d’aquell amb l’avinguda Diagonal.

A l’antic Saló de Sant Joan ens trobem amb el que sembla una solució intermèdia entre les dues mostres de fanals esmentades, combinant solucions d’ambdues i adaptant-les al lloc i a la funció del Passeig.

Es tracta d’onze fanals que combinen la pedra en la seva infraestructura i el ferro en la part superior. Com als fanals del passeig de Gracia i en altres elements de mobiliari urbà que Falquès va dissenyar (la font-fanal de Canaletes o el projecte de Fuente pública para la calle Cucurulla), a la funció d’il·luminar s’uneix la de seure, situant a la part inferior de la peça quatre bancs separats per quatre robustes volutes que serveixen de suport a la resta de la columna. La peça de ferro comença al voltant del que seria el seu capitell, en forma de ceba invertida, i continua bifurcant-se en dues parts simètriques: dos braços diagonals (que podrien recordar-nos als braços de les grues del port i diferenciant-los dels del passeig de Gràcia, on un dels braços destaca per damunt del segon, molt més curt) units per un eix central decorat amb formes vegetals de línies sinuoses que imprimeixen lleugeresa a l’obra.

Uneix dos estils i llenguatges tan diferents com el classicisme (i goticisme) que predomina en els fanals de l’Eix Gaudí, eliminant la sensació de peça pesada i robusta com en aquest cas; amb el modernisme dels fanals del passeig de Gràcia, molt més lleugeres al preponderar el ferro forjat per damunt de la pedra (la qual a més a més està coberta de trossos de mosaic de ceràmica blanca).

Els dos fanals que emergeixen permeten il·luminar l’eix central del passeig de Lluís Companys però també ajuden a marcar els camins laterals. El passeig es converteix així en Gran Saló pel que passejar, descansar i gaudir a l’aire lliure. El fet que a partir de l’any 1841 Barcelona adoptés l’ús del gas, va permetre experimentar amb noves formes d’enllumenat i els fanals es van convertir no només en elements de transformació de la vida al carrer (vida nocturna, increment de la seguretat…) sinó també en components essencials a l’hora de dissenyar i alinear els carrers i esdevenir part del conjunt urbà.

  • S. Pere, S. Caterina i La Ribera
  • Pg. de Lluís Companys

  • Metro L1ARC DE TRIOMF

logo footer