David i Goliat

Escultor: Antoni Llena
Materials: Acer inoxidable, acer pintat i resina
Inauguració: 7 desembre 1992

Algunes escultures van arribar amb retard a la cita olímpica, com ara la d'Antoni Llena David i Goliat, que no va ser inaugurada fins al 7 de desembre de 1992 per les dificultats tècniques que comportava. Es van donar diverses explicacions sobre l'escultura i el seu títol que, per cert, és el mateix que la dedicada a les Brigades Internacionals que es troba al barri del Carmel. Una d'elles parla d'un David que són les tres potes que sustenten la gran careta que domina el monument i que simbolitzen els pobres del desaparegut barri del Somorrostro, que es trobava en aquesta zona; una altra explicació es refereix a la victòria que va suposar transformar una zona degradada en una residència d'atletes. El cert és que l'escultura va haver de vèncer moltes dificultats tècniques, ja que la careta del gegant era com una gran vela que podia patir problemes per causa del vent, i va caldre l'ajut del despatx francès d'enginyers Principia Recherche Developement, de Blagnac, per resoldre la qüestió. L'escultura, la maqueta de la qual havia pogut admirar-se a la galeria Artgràfic el 1991, va ser traduïda a les seves notables dimensions al taller del mataroní Pere Casanovas.

Les dificultats tècniques van persistir els anys posteriors a la col·locació. Cap enginyer ha volgut apostar mai a favor de l’estabilitat del monument. L’acció del vent i la proximitat al mar, causant d’oxidacions, han estat letals, segons es va constatar en fer una inspecció rutinària quan s’estava restaurant l’escultura El poder de la paraula, situada a prop. El 2005 s’hi va portar a terme una important restauració, que va durar molt de temps i va comportar pràcticament el desmuntatge total, i el 2007 s’hi van haver de realitzar de nou obres de manteniment considerables, dirigides per Pere Casanovas, que havia executat l’obra original. S’hi van fer desguassos per evitar acumulacions d’aigua a l’interior, es van refer les soldadures i es va protegir tot amb resines. L’ideal hauria estat que s’hagués utilitzat acer inoxidable des del principi, però en no haver- se fet així, s’ha d’estar vetllant de manera permanent per la seva estabilitat i consistència, a causa del seu peculiar disseny.