Bisbe Irurita

Escultor: Vicenç Navarro, signada
Materials: Bronze
Inauguració: 9 desembre 1943

El 17 de juny de 1939, quan encara no feia cinc mesos de l'ocupació de Barcelona per part de les tropes de Franco, es van celebrar a la Catedral uns funerals solemnes pel bisbe Manuel Irurita, mort el desembre de 1936, i seguidament es descobrí una placa que donava el seu nom a la via urbana que tradicionalment havia estat el carrer del Bisbe i que durant la Guerra havia portat el nom de García Lorca.

Tot seguit va sorgir la idea d'erigir-li un monument. El bisbe Irurita constituïa un dels màrtirs de la "Cruzada" i retre-li honors formava part dels moments de patriotisme nacional-catòlic que es vivien. L'acord el va prendre la Diputació de Barcelona el 22 de juliol del mateix 1939.

Com a responsable de la iniciativa del monument va aparèixer el president de la Diputació, i es va obrir una recapta pública que el mes de novembre començava a donar els seus fruits, segons una relació publicada a La Vanguardia Española el dia 25. La realització fou encomanada a l'escultor Vicenç Navarro, autor també de l'àngel afegit després de la Guerra al monument als màrtirs de la guerra de la Independència, en el mateix carrer del Bisbe.

La imatge del bisbe Irurita, esculpida per Navarro, fou posada en una fornícula del carrer del Bisbe, a la paret exterior del Palau Episcopal i inaugurada oficialment el 9 de desembre de 1943, amb motiu del trasllat de les despulles del bisbe a la Catedral.

El bisbe de Barcelona va desaparèixer en començar la Guerra i sembla que va ser mort pels anarquistes, tot i que hi ha persones que asseguren haver-lo vist viu el 1939 i que va seguir amagat per mantenir el mite del martiri. És aquesta una qüestió molt polèmica i encara no resolta del tot, ja que falta una investigació independent. Les investigacions sobre les despulles del bisbe Irurita per establir la data i la forma de la mort han estat sempre estretament controlades per la jerarquia eclesiàstica.