Banyistes, Marina

Escultor: Joan Rebull
Arquitecte: Antoni Puig Gairalt
Materials: Pedra

Joan Rebull va fer el relleu que hi ha a la façana d'aquest edifici, fent cantonada, l’any 1923, poc abans d’anar a viure a París, quan era més fortament influït pels evolucionistes. Està format per quatre plaques iguals i es pot observar que no s'ajusten exactament a la mida de l'espai que hi era reservat i va caldre deixar un passepartout una mica més ample al costat de sota. Representa un parell de banyistes força tapats, com correspon a l'època, i ben equipats amb parasol, tendal i gandula. L'home, amb gorra, és assegut a terra, i la dona recolzada. Al fons, a la dreta, dos vaixells completen l'escena.

Li va encarregar l'arquitecte de l'edifici, Antoni Puig Gairalt, dotze anys més gran que ell, a qui havia conegut Rebull durant la seva etapa de formació a Barcelona. Rebull va passar tota la dècada dels anys vint a França.

Tant per a Puig com per a Rebull, aquestes obres representen fites molt significatives de la seva carrera. L’edifici, aixecat el 1927 a la Via Laietana oberta pocs anys abans, marca el inici de les influències art decó i el pas cap al formalisme. Puig volia que la façana de l'edifici fos de color verd poma, el que, vist avui, sembla un clar encert, però els tècnics municipals no li van donar l'autorització, el que va crear un cert escàndol en els mitjans intel·lectuals progressistes de la ciutat. Rebull va voler-hi fer també la seva aportació amb aquesta relleu, que marca un clar trencament amb el noucentisme d'arrel més clàssica per iniciar una via de noucentisme més realista en la que Rebull arribaria a ser una figura clau. Puig va construir aquest edifici just abans que la fàbrica Myrurgia.

L’edifici té dues entrades, una per la via Laietana número 4, que dóna accés temporalment a dependències judicials, i una altra pel carrer transversal de Joan Massana, encara que porta el número 6 de Via Laietana, que dona accés a despatxos privats i habitatges.