Emili Vendrell

Escultor: Rafael Solanich, signada
Arquitectes: Beth Galí, Rosa Maria Clotet
Materials: pedra amb relleu i inscripcions de bronze
Inauguració: 25 abril 1982

L'any 1980, en ser enderrocada una casa en estat ruïnós a la cruïlla dels carrers de Joaquim Costa i Peu de la Creu, va quedar un solar que un grup de divuit dones va prendre la iniciativa de netejar per tal que el barri en pogués disposar com a espai públic. La iniciativa va ser ben acollida per l'Ajuntament, que completà la urbanització de la plaça i guardonà les dones amb una simbòlica "Escombreta d'or", que l'alcalde Narcís Serra els lliurà personalment.

L'Associació de Veïns del carrer del Peu de la Creu, mitjançant l'edició de 1.500 cartells, va impulsar una subscripció popular per posar-hi un monument al cantant Emili Vendrell, fill del barri, alhora que demanava que la plaça fos batejada amb el seu nom. Les dues coses van ser acceptades per l'Ajuntament, i el monument, dissenyat per les arquitectes Beth Galí i Rosa Maria Clotet, consistí en una font de pedra, adossada a la paret del fons de la plaça, a la qual s'incorporà un relleu de bronze obra de l'escultor Rafael Solanic. També s'hi van posar unes lletres de bronze amb la dedicatòria: "A Emili Vendrell, músic cantaire del poble que expressà amb la seva veu inoblidable l'esperit de la cançó, 1893-1962". Les lletres, posades a corre-cuita poc abans del dia fixat per a la inauguració (9 de maig de 1982), van anar caient a poc a poc.

L'any 2001, el jardins d'Emili Vendrell van ser remodelats segons un projecte municipal.