Las Golondrinas: un mirador privilegiat de Barcelona
Las Golondrinas van instal·lar-se al port de Barcelona coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal del 1888. Des de llavors, autòctons i turistes gaudeixen de vistes inèdites de la ciutat i del port mentre naveguen pel Mediterrani.
L’any 1888 Las Golondrinas es van instal·lar al port de Barcelona a proposta de Felicià Gómez, un indià cubà. Ràpidament es van convertir en una atracció turística i és que, a través d’aquests curts viatges per la zona portuària, els ciutadans locals podien veure de més a prop tot el que passava en aquest punt neuràlgic de la ciutat: “Passejàvem gent que venia a veure vaixells que arribaven d’Amèrica i d’Àfrica, els quals portaven productes desconeguts per a la gent de Barcelona”, explica Agustí Roma, responsable actual de màrqueting de l’empresa.
El naixement de Las Golondrinas va coincidir amb la celebració de l’Exposició Universal de 1888, una època clau en el creixement i l’expansió de Barcelona, ja que també feia poc que s’havia enderrocat la muralla i s’estava començant a urbanitzar la zona del que seria el Paral·lel i el passeig Marítim. En aquest sentit, i a causa de la seva posició estratègica, Las Golondrinas han estat testimoni de grans canvis urbanístics, com va passar amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 o les construccions d’edificis emblemàtics com la Torre Agbar o l’Hotel W Barcelona.
La flota de Las Golondrinas sempre s’ha caracteritzat per una estètica comuna: vaixells de fusta de 2 pisos i descoberts, dissenyades per navegar per aigües arrecerades. Les primeres embarcacions funcionaven amb vapor i de mica en mica es van anar modernitzant. Actualment hi ha 6 embarcacions, 3 de les quals són dels anys cinquanta, batejades amb els noms de les 3 filles d’un dels socis de Las Golondrinas d’aquella època: Encarnación, María del Carmen i Lolita.
Una sortida nostàlgica
Els motius per emprendre una sortida amb Las Golondrinas són ben diversos: veure la ciutat des d’un punt de vista diferent, passar una bona estona a l’aire lliure i, fins i tot, recordar la infància. És el cas de Mercè Domènech, que ha decidit tornar a pujar-hi després de molts anys, però ara acompanyada de les seves nétes: “Em produeix molta nostàlgia ja que hi havia pujat quan era petita”, explica emocionada. Actualment, es poden fer diversos recorreguts de fins a una hora i mitja a través dels quals es recorre el port, el litoral i les platges de Barcelona
