Jaume

La seva forma actual es remunta a 1841. Antigament era el petit encreuament que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan es trobava aquí l'església de Sant Jaume, establerta en 1057. Al segle XIV es va afegir un porxo sota el qual es reunien els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 l'Ajuntament va acordar enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que es va obrir el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.

Centre polític des dels inicis de la història de la ciutat

L'aspecte actual de la plaça Sant Jaume data de l'any 1823, època en que va reurbanitzar-se i es batejà com a plaça de la Constitució. S'obria el nou eix comercial del carrer Ferran, i amb ell s'eixamplava un espai abans petit i ple d'edificis. Efectivament, la plaça d'abans era un petit racó obert quasi a l'atzar on hi havia l'església de Sant Jaume amb el seu cementiri. Demolides les cases i traslladada l'església al carrer Ferran, naixia el nou cor polític de Barcelona. Queda flanquejat, a banda i banda, per dos edificis imponents: el Palau de la Generalitat, i l'Ajuntament de Barcelona.

Totes dues institucions ja existien en època medieval i encara són avui en dia les encarregades de governar la vida de catalans i barcelonins. La ubicació d'ambdós edificis no és casual. I és que la plaça Sant Jaume es troba a la confluència dels antics carrers principals de la Barcino romana, el Cardus (actuals carrers de la Llibreteria i el Call), i el Decumanus (ara carrers Ciutat i del Bisbe). Era el Fòrum romà, centre de la ciutat romana on s'hi aixecava el Temple d'August, les restes del qual encara es poden admirar al proper carrer Paradís.